dissabte, 9 de març de 2013

trouble,trouble,trouble



I de sobte la seva veu greu i càlida inundà els pensaments freds i nostàlgics d’aquella jove amant, que somiava, i somiava poder seguir somiant tota la vida.Sense pensar-ho va córrer cap a la porta i es va submergir en ell, en la olor a lavanda del seu coll i en el suau tacte de la pell de les seves mans, petites i rabassudes que tants moments de plaer infinit li havien regalat. I li acaricià els ditets, i els palmells de les mans, dures, i rugoses,  amb tota la il·lusió per tenir-lo a prop que posseïa amb tan sols disset anys.Podria dir-li la veritat? Ara que el tenia a la vora, amb el rostre ple d’angoixa, tot decantat cap a ella, entregat a ella tan absolutament, el drama muntat d’aquests últims dies se li desfeia com neu al foc. “No em vols dir què et passa?”- Li apartava suaument els cabells dels polsos i la besava. No podia dir res, al seu cantó, sentia un gran repòs. Ell va llençar el mapa i les instruccions del funcionament d’aquella formosa però turmentosa relació a terra i la va abraçar com hauria abraçat una criatura, com hauria abraçat un fill a la dona que li havia donat la vida el dia del darrer adéu. Ella,pensant-s’ho bé, l’estimava i mai no hauria pogut pensar les coses absurdes que ell a vegades sí que pensava i deia, sense tenir en compte els seus fràgils i trencadissos sentiments. Havien fet un tros de camí junts, eren un de sol enmig de tota la multitud de gent. I llavors, aquella noia plena d’ira, que volia agafar un tren, que volia fugir i baixar les escales d’amagat i precipitadament, es fonia. Es fonia com es fon el gel a la primavera. Ell aconseguia endur-se-la com a les bruixes el fum. Sortia per una xemeneia imaginària, el vent la prenia i la desfeia fins no deixar-ne res. Ni d’ella, ni de tot el que havia estat. Arraulida, hi havia una rosa sense espines, una noia que entre tanta tendresa, es quedava ignorant que d’alguna maleïda manera l’empresonaven quatre parets i un sostre de records, que caldrien més de mil vides per esborrar-los. 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada