dimecres, 3 d’abril de 2013



He buys me flowers,
he holds my hands,

he gives me all his hours 'cause he has the chance,
he brings me to all the parties 'cause he knows how much I love to dance...

He does all the things you should have done when you were my man

dimecres, 13 de març de 2013

                                                                                                     


Ja vaig perdonar errors gairebé imperdonables.
Vaig tractar de substituir persones insubstituïbles,
d'oblidar persones inoblidables.

Ja vaig fer coses per impuls.

Ja em vaig decebre amb algunes persones ,
però també jo vaig decebre a algú

Ja vaig abraçar per protegir .
Ja vaig riure quan no podia .
Ja vaig fer amics eterns.
Ja vaig estimar i vaig ser estimat però també vaig ser rebutjat.
Ja vaig ser estimat i no vaig saber estimar.

Ja vaig cridar i vaig saltar de felicitat.
Ja vaig viure d'amor i vaig fer juraments eterns,
però també n'he trencat i molts.

Ja vaig plorar escoltant música i veient fotos .
Ja vaig trucar només per escoltar una veu .

Ja em vaig enamorar per un somriure.
Ja vaig pensar que anava a morir de tanta nostàlgia i ...

Vaig tenir por de perdre a algú especial
(i vagig acabar perdent-lo)
però vaig sobreviure.
I encara visc.
No estic només de pas per la vida.

I tu tampoc hauries de només passar ...
VIU!!!

És bo anar a la lluita amb determinació
abraçar la vida i viure amb passió.

Perdre amb classe i vèncer amb gosadia,
per que el món pertany a qui s'atreveix
i la vida és molt més per ser insignificant.

dissabte, 9 de març de 2013



Vaig comprendre que estava vivint un moment màgic de la meva vida. Un d'aquells moments que no entenem fins que ja han marxat.

trouble,trouble,trouble



I de sobte la seva veu greu i càlida inundà els pensaments freds i nostàlgics d’aquella jove amant, que somiava, i somiava poder seguir somiant tota la vida.Sense pensar-ho va córrer cap a la porta i es va submergir en ell, en la olor a lavanda del seu coll i en el suau tacte de la pell de les seves mans, petites i rabassudes que tants moments de plaer infinit li havien regalat. I li acaricià els ditets, i els palmells de les mans, dures, i rugoses,  amb tota la il·lusió per tenir-lo a prop que posseïa amb tan sols disset anys.Podria dir-li la veritat? Ara que el tenia a la vora, amb el rostre ple d’angoixa, tot decantat cap a ella, entregat a ella tan absolutament, el drama muntat d’aquests últims dies se li desfeia com neu al foc. “No em vols dir què et passa?”- Li apartava suaument els cabells dels polsos i la besava. No podia dir res, al seu cantó, sentia un gran repòs. Ell va llençar el mapa i les instruccions del funcionament d’aquella formosa però turmentosa relació a terra i la va abraçar com hauria abraçat una criatura, com hauria abraçat un fill a la dona que li havia donat la vida el dia del darrer adéu. Ella,pensant-s’ho bé, l’estimava i mai no hauria pogut pensar les coses absurdes que ell a vegades sí que pensava i deia, sense tenir en compte els seus fràgils i trencadissos sentiments. Havien fet un tros de camí junts, eren un de sol enmig de tota la multitud de gent. I llavors, aquella noia plena d’ira, que volia agafar un tren, que volia fugir i baixar les escales d’amagat i precipitadament, es fonia. Es fonia com es fon el gel a la primavera. Ell aconseguia endur-se-la com a les bruixes el fum. Sortia per una xemeneia imaginària, el vent la prenia i la desfeia fins no deixar-ne res. Ni d’ella, ni de tot el que havia estat. Arraulida, hi havia una rosa sense espines, una noia que entre tanta tendresa, es quedava ignorant que d’alguna maleïda manera l’empresonaven quatre parets i un sostre de records, que caldrien més de mil vides per esborrar-los. 


diumenge, 5 de febrer de 2012

dimecres, 25 de gener de 2012

¿vienes?


Los sms, según él, eran el acrónimo de “sexo más sexo”. Me contaba que todo el mundo tenía guardado en su móvil algún mensaje sexual. Y que a veces solo la persona que lo había recibido sabía que lo era; cualquier otro que lo leyese no lo descubriría, ya que para ello debías conocer la hora a la que lo había recibido, el hecho que se había producido anteriormente y la intensidad.
Él decía que los mensajes fantásticos eran el epílogo perfecto a una gran quedada. Cuántas veces sabes que tras una buena cita, al marcharte, a los pocos minutos de separarte de la otra persona recibirás un sms confirmando tu percepción de esos momentos compartidos.
A veces es más importante el mensaje que la propia quedada.
Yo guardaba también un mensaje en mi móvil desde hacia tiempo, uno muy sexual, de esos que, como decía mi madre, nadie se lo imaginaría.
Tan solo decía: ¿vienes?